[+] click para ampliar

Dando vueltas por el caos de mi disco duro he encontrado el relato de la primera excursión del MadTeam, el 25 de junio del 1993... anteriormente si que se habia hecho algo, pero esta es la que siemrpe se ha considerado la primera del madteam...

Nops... no salgo yo.... yo me incorporé al grupo en el 1994.

El relato està en catalán... si no lo entendies bien ya intentaré ponerlo en castellano, pero por ahora he preferido ponerlo tal cual lo escribio MadMauri en su dia.

Como no hay fotos de ese dia he buscado por google alguna foto del Costa Pubilla

Travessia de Planoles a Campdevànol
 Costa Pubilla (2.054m.)

 Era la segona muntanya més important que anàvem a pujar amb el Pinyu (després del Taga), i aquest cop ens acompanyaria el Joffre, que només havíem anat amb ell una excursió al Montnegre.

 Ens vam trobar puntuals per a agafar el tren de 2/4 de 7 en direcció a Planoles (1.180m.), on tindríem que començar l'excursió.

 Començàrem a caminar cap a Nevà, poble per on hem de passar per anar cap al Costa Pubilla. Són tres quilòmetres de carretera.

 El dia era assolellat. Trobar el camí a partir de Nevà és una mica difícil, sobretot més amunt, quan has de fer tot el camí pel dret fins al Coll de la Bona. Es un camí "inventat" sempre tirant amunt per l'herbei en direcció cap al Coll.

 Només sortir del poble el Joffre va trobar un tronc, que després de polir-lo una mica es convertiria amb el seu famós "pal" (que va durar-li més d'un any).

 Cada cop ens enfilàvem més, veient tota la vall de Planoles, i els cims de Núria, amb el Puigmal al fons, molt lluny.

 Vàrem trobar una font, amb un petit abeurador, en un lloc inhòspit. Estava en un estat bastant precari (l'altre cop que vaig passar jo amb aquella gent que anava abans, estava molt millor), i la vàrem arranjar una mica fins al punt de que ja sortia aigua quan ens vam anar. L'anomenàrem la "Font del Pinyu".

 Continuarem fent camí cap al cim ja no gaire llunyà, passant abans per la Roca dels Llamps. Era el Costa Pubilla (2.054m.), també anomenat Puig del Pla de Pujalts, fi de la pujada. Vista esplèndida. Magnífica visió de Rasos herbats.

 La baixada cap a la vall de Montgrony és bastant pesada, sobretot perquè els genolls se'n ressenten de la pujada. Que n'és però, d'atractiva, tota aquesta baixada plena d'herba.

 Arribàrem al Santuari de Montgrony (1.360m.), cap a les tres de la tarda. A temps per a fer una beguda, agafar aigua a la font i marxar cap a Campdevànol que encara estava molt lluny.

 La baixada per un gran bosc de pi roig fins a sortir a una pista forestal que va a parar a la carretera, és una mica llarga, encara que molt atractiva en aquesta hora de la tarda.

 Arribàrem a la carretera just al revolt on hi ha la casa anomenada de l'Empalme. Ara tan sols quedaven 5 quilòmetres de carretera fins al Poble de Campdevànol (730m.), on vàrem arribar bastant cansats sobre les 6 de la tarda. Unes quantes llaunes de refresc i quatre patates i olives ens van posar una mica bé.

 Ara només quedava esperar el tren de les vuit cap a casa i ja s'hauria acabat la travessia d'avui.

 Déu-n'hi-do la travessia del Costa Pubilla, era el tercer cop que la feia, és molt maca i variada (cims, santuaris, fonts, boscos, la fresca de la tarda en el bosc..), però es fa massa llarga, unes 6-7 hores de camí, que et fa arribar baldat.

 Per ésser la primera gran excursió que feia el Joffre amb nosaltres, ens va demostrar que aguanta les hores de camí igual o millor que nosaltres.

 Excursió efectuada el 25 de juny de 1993.

Enviar este post a un amigo
(0 envios)